L'AUTÒGRAF...

L'AUTÒGRAF...

Bocinet del meu cor...

Veig el seu somriure i entro al mirall... i torno a veure les trenes llargues... els ulls brillants i sentir les rialles a l'habitació, les nostres rialles... el suc de pressec als gots de flors...

¡¡Quins  neeeervis!!! I després no ens calia res... ni parlar, només riure...

I ara... ara que sóm grans, t'estimo igual, no igual no, més... i només em cal veure els mateixos ulls brillar per riure contenta i cantar.